Alejandro Creus és antic alumne de Qui pot ser empresari? i del programa Mentors per a Emprenedors Universitaris. A més, és el vicepresident de Alumni, l’associació que reuneix als ex alumnes de la Càtedra de Cultura Empresarial. Avui xarrem amb el director de Realzia Inmoinversiones sobre el seu pas per aquests programes, el seu present i el seu futur professional.

Després del teu pas per Qui pot ser empresari fa ja alguns anys, vas decidir seguir el programa de Mentoring, quin projecte vas presentar per a ser mentoritzat? En quin punt es troba eixe projecte?
En el moment en què vaig cursar Mentoring ja tenia diversos projectes en marxa, entre ells el meu negoci principal, la consultora immbobiliaria Realzia, especialitzada en terciari-comercial, i una xicoteta empresa dedicada a esdeveniments pop-up, fonamentalment de moda, accessoris i artesania, en el centre de València i en festivals de música. Al programa de Mentoring em vaig presentar amb un projecte de policlíniques-sanitàries que finalment vaig decidir no desenvolupar per incompatibilitat amb els negocis que ja estaven funcionant i perquè eixos mateixos negocis em van permetre entrar en nous projectes amb els quals tenia importants sinèrgies, com van ser introduir-me amb dos socis més en una empresa dedicada a apartaments turístics que va créixer molt ràpid i que va ser absorbida als dos anys de vida per una altra empresa major, i una galeria comercial en El Carmen que va derivar dels pop-up markets.
Al mateix temps, des de Realzia vam veure l’oportunitat d’ampliar el nostre negoci immobiliari introduint-nos en el mercat de sòls i edificis, sent que a dia d’avui som un dels actors més especialitzats en aquest camp de València. De l’empresa d’apartaments vaig eixir venent les meues participacions, mentre que l’empresa de pop-ups i la Galeria del Carmen van quedar en mans del meu soci, que continua explotant-los amb èxit.
A dia d’avui em trobe centrat al 100% en els diferents mercats que treballem des de Realzia, el nostre tradicional mercat de locals i oficines (terciari-comercial), el mercat d’edificis a rehabilitar i sòls a desenvolupar principalment a València i la Costa Blanca, i com derivat d’aquest, ens hem especialitzat a oferir actius per al desenvolupament de projectes hotelers urbans en les principals capitals espanyoles.
A més, el meu pas pel món dels apartaments turístics ens permet oferir actius a empreses d’aquest sector i tenim la intenció d’introduir-nos pròximament en el mercat residencial de mitjà-alt standing a València capital.

Com vas fer el pas de tenir una idea a voler fer d’eixa idea una empresa? És a dir què et va moure a iniciar el teu negoci?
La veritat, no ho sé. Sempre he tingut la necessitat de posar en marxa allò que passa pel meu cap, de crear, i de fer coses i que eixes coses funcionen… Per a la meua desgràcia no tinc temps suficient per a començar tot allò que m’agradaria i he hagut d’aprendre a dir “no” a la gran majoria d’idees que em ronden i que sorgeixen en un viatge d’oci o de treball, llegint un llibre o un periòdic, parlant amb familiars, amics i fins i tot desconeguts, en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

Què és el que més necessitaves abans de començar a cursar-lo? Durant el curs vas descobrir alguna cosa que necessitaves però que no sabies?
Temps, el temps és sempre el recurs més escàs i el més difícil d’obtenir. Durant el curs, una de les coses de les quals em vaig adonar és que compartir les teues experiències amb altres persones, en aquest cas mentors i mentoritzats, no solament és enriquidor, si no que et permet veure les coses des d’uns altres primeres que la teua solament no hauries encertat a descobrir.

Què t’hauria agradat saber quan vas començar? Amb quines dificultats et vas trobar?

Quan comences un projecte nou, tot són dificultats, però açò és part de l’atractiu en sí mateix de traure-ho avant, el poder anar superant totes i cadascuna de les barreres que et vas trobant i que, en la seua majoria, no vas ser capaç ni tan sols de preveure.
Encara així, la qual cosa m’haguera agradat saber la primera vegada que vaig emprendre és que quasi amb total seguretat t’equivocaràs i que és més fàcil fracassar que triomfar, però que no passa res. Que el fracàs és part de l’aprenentatge i que cal ser capaç de reconduir els projectes o, fins i tot, acabar-los per a començar un de nou. Saber açò m’hauria evitat alguns disgustos a l’inici de les meues caminades.

Com et veus d’ací a uns anys?
Doncs em veig bé, amb Realzia totalment consolidada com un dels referents immobiliaris de València, compartint experiències com a Patró de la Càtedra de Cultura Empresarial, i amb nous projectes que desenvolupar. Serà per projectes…

Què ha suposat per a tu el pas pels programes de la CCE?
Una pilota d’oxigen continu que t’obri la ment amb les experiències que empresaris i directius de primer nivell, de la Champions, comparteixen sense embuts amb els alumnes i mentoritzats. Però no solament el pas per Qui Pot Ser Empresari o pel programa de Mentoring, sinó qualsevol xarrada, conferència o reunió suposen una injecció anímica que et permet afrontar el teu dia a dia professional amb un enfocament diferent, amb més positividad i energia.

En el teu compromís amb la CCE vas fer un pas més i vas ser un dels impulsors de Alumni, què et va portar a açò? Què aporta Alumni als antics alumnes?
Per a ser sincers, tant a Lorena com a mi se’ns va proposar si volíem formar part del projecte Alumni. Tots dos, que aleshores ni ens coneixíem, teníem vinculació amb la Càtedra i ADEIT i pensàrem que era una estupenda idea per a mantenir el contacte entre nosaltres i amb els patrons. I aqueixa és la principal aportació de Alumni als seus membres, el poder mantenir el contacte amb uns i amb uns altres, mantenint la unió amb persones amb les quals comparteixes unes mateixes inquietuds i de les quals pots enriquir-te mútuament.