Iker Marcaide: “Seguisc sent un emprenedor dels quals pateix en primera persona fins a descobrir l’oportunitat”

17/07/2017

foto fetén

Iker Marcaide, fundador de Zubi Labs, companyia dedicada a la promoció, establiment, col·laboració i participació en empreses de nova creació que milloren el món, compartix hui amb nosaltres la seua diferenciadora visió de l’emperenedurisme i de tot el que el rodeja. De la seua incorporació al patronat de la Càtedra de Cultura Empresarial, l’enriquidora sessió que va compartir amb els alumnes i altres temes més personals parlem en aquesta entrevista.

Estem segurs que ha participat en altres cursos i iniciatives acadèmiques però, què ha suposat l’experiència de fer classe en Qui pot ser empresari?
La veritat és que em va agradar veure un grup tan divers d’estudiants, a més a mi em puja el nivell d’energia quan tinc una bona conversa. Me’n vaig anar ple d’energia!
Què li va animar a sumar-se al nostre projecte? Què va veure d’especial en ell?
Em va cridar l’atenció que un grup d’empreses referents a València estigueren bolcades en una càtedra, i per tant vaig pensar que seria una bona plataforma des de la qual fer coses interessants conjuntament per a aconseguir un major impacte social.
Amb quina idea li agradaria que es quedaren els alumnes de la seua sessió?
La veritat és que cada una de les meues xarrades sol anar per camins molt diferents en funció de les preguntes dels assistents, en concret en aquest grup parlem molt d’educació, i de com algunes idees amb les quals hem construït el col·legi que obrim enguany passat són aplicables a les nostres vides adultes. Per exemple, com reconèixer les diferències entre nosaltres, construir sobre els nostres respectius interessos, motivacions i fortaleses i que açò permeta millors equips de treball. També parlem de la importància de la confiança en un mateix, del plaer per aprendre i de com organitzar les nostres vides no per a fer feliços als altres, sinó per a ser feliços nosaltres mateixos.
Vosté va ser un emprenedor?
Seguisc sent-ho! A més emprenedor bobo, que he de patir alguna cosa en primera persona per a adonar-me de l’oportunitat. Ara ja visc sota una maledicció, ser un inconformista que no accepta el que no li agrada de la realitat que viu i que vol fer alguna cosa sobre aquest tema; el col·legi, el barri…
Segons la seua pròpia experiència, a quines dificultats ha de fer front un emprenedor? Realment són tan diferents les d’ara que les de fa uns anys?
Emprendre és literalment una muntanya russa d’emocions, on saltes d’un penya-segat i vas construint el paracaigudes mentre caus. La diferència d’avui enfront de fa uns anys és que ara tot va més ràpid, açò implica que hem de validar més ràpid, construir més ràpid, créixer més ràpid i reinventar-nos contínuament. Les empreses que no tinguen als seus clients en el centre del seu negoci, estiguen obsessionades per la seua experiència d’usuari i com aprofitar les tecnologies per a ser millors, crec que tenen els dies explicats. I per cert, sempre hi haurà més emprenedors que no accepten el status quo i es llancen contra tot tipus d’indústries tradicionals.
És un empresari jove, segur que està pensant a engegar nous projectes ja té algun que li ronda pel cap?
Últimament estic centrat en el Barri La Pinada, que és un nou eco-barri que estem dissenyant a València conjuntament amb els futurs veïns entorn als eixos de sostenibilitat, innovació, sensació de comunitat i xiquets, i que espere done molt de què parlar! Ens agradaria que poguera arribar a ser un exemple de com créixer les nostres ciutats d’una altra forma molt més sostenible.
Fins a quin punt la seua formació en una universitat americana on la cultura del emprenement està més arrelada, li va marcar?
Sempre trobe difícil saber què experiència va tenir un determinat impacte en la meua vida, crec que som persones resultat d’un conjunt d’experiències i vivències que determinen el nostre camí, d’una manera poc predictible. I per descomptat, les meues aventures internacionals crec que m’han enriquit.
Què li falta al nostre país, a nivell formatiu i de suport públic/privat, perquè l’emprenedor trobe un ecosistema més favorable?
A nivell formatiu, em crida molt l’atenció que pretenguem que els nostres joves, després d’anys en una educació tradicional on els diem el que han de fer i com han de fer-ho, de sobte esperem que siguen emprenedors amb iniciativa pròpia. Açò requereix un canvi bastant més profund en el sistema educatiu actual. A nivell públic la veritat és que amb que siguem un país que aprenguem i repliquem d’uns altres del nostre entorn, haurem avançat molt.
Com és Iker Marcaide quan no està treballant?
Doncs sóc un pare amb dos fills xicotets (un any i mig i tres anys i mig) encantadors i que els agrada tant les excursions, la muntanya i els pícnics com al seu pare.

Etiquetes
,