Luis Saurat, Director General del IVI: “Tot el que es puga fer per a ajudar als emprenedors és poc”

31/01/2017

Foto Saurat

El programa Mentors per a Emprenedors Universitaris de la Càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València te aquesta edició tres nous mentors. Amb l’objectiu de conèixer-los una mica més, iniciem una sèrie d’entrevistes als seus màxims responsables.

Hui comencem amb Luis Saurat, director general de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI).

Què li porta a sumar-se al programa de Mentoring de la Càtedra de Cultura Empresarial?
Per a mi és un honor sumar-me a aquest programa amb el qual m’identifique pels seus valors i coincideixen en molts aspectes amb els de IVI. La nostra filosofia es basa en la docència, recerca i acció social. Tres pilars que es poden aplicar en les meues funcions com a mentor de la Càtedra prestant assistència als mentorizados en les sessions de treball que realitzarem en relació a aspectes empresarials. Col·laborar amb la societat civil a través d’aquestes Iniciatives és bàsic per al futur de la societat.

Què pensa que pot aportar com a mentor?

El primer que vull dir és que no sóc emprenedor, encara que tota la meua vida he estat al costat d’emprenedors. He pogut aprendre d’ells i els tinc una profunda admiració. Tota aquesta experiència és la que vull aportar a aquests joves, que espere servisca per a Ajudar a generar riquesa i llocs de treball en el futur. Els emprenedors són gent diferent perquè són inconformistes. El més fàcil és acomodar-se i ells demostren una gran valentia i més en el món actual on hi ha tanta incertesa. Sincerament, crec que la societat civil no valora prou als emprenedors ni el que fan les empreses.

És un repte nou o abans ja havia participat en alguna iniciativa similar?

És un repte nou, tinc experiència en activitat docent, he participat en moltes ponències, cursos i seminaris, però mai en alguna d’aquest tipus.

Què creu que pot oferir el mentoring a un estudiant?

El més important que podem oferir-los és l’experiència, no som professors a l’ús. Anem a compartir coses que ens han passat i açò no està en cap manual.
Si escau personal, on resideix el seu autèntic valor?

Com ja he comentat anteriorment, no sóc emprenedor però puc aportar una visió més objectiva i variada per totes les persones que he conegut al llarg de la meua vida. Est és el fet diferencial. Tinc diversos ‘llibres’ dels quals parlar.

I què pot aportar l’estudiant al mentorizado? Li hauria agradat tenir en els seus inicis com a empresari un suport d’aquest tipus?

Clar que m’haguera agradat. I els estudiants per descomptat que t’aporten, et trauen del teu àmbit i et trobes amb persones que estan començant, que tenen unes preocupacions molt diferents a les teues i que et transmeten tenen una il·lusió i unes ganes que és com si et prengueres una píndola pastilla d’il·lusió. Et rejoveneixen.

Estem vivint un boom del emprendimiento ¿creu que és positiu o pot generar falses esperances en pensar-se tothom que pot emprendre?

Pregunta complicada. Jo crec que sí que és positiu, perquè al final els que creen riquesa i llocs de treball i els qui transformen la societat i el món són les empreses. I perquè hi haja empreses i empresaris fa falta que abans hi haja emprenedors. És importantíssim, si volem que a Espanya hi haja menys atur, ens fan falta més emprenedors i no perquè açò és una forma d’encobrir l’atur, sinó perquè és crear oportunitats perquè hi haja més llocs de treball. És veritat que és difícil i no tothom pot emprendre, però sí crec que fan falta molts emprenedors a Espanya.

D’altra banda, considera que és una evolució natural del mercat de treball a Espanya després de la crisi o simplement és el mateix fenomen que s’ha viscut abans en altres països?

Jo cree sincerament que és un efecte de les dues coses. Les persones per naturalesa tendim al fàcil, al còmode. I, què ocorre? Que si tu pots triar entre un treball còmode i ben pagat o llançar-te a emprendre, la majoria de la gent tria el primer. Però, és veritat que la gent comença a ser conscient, també per tot el que hem vist a EUA -Facebook, Apple o Google- que la gent es llança a emprendre i aconsegueixen canviar el món. La societat ha vist, per fi, que emprendre no és una mica de bojos.

Molts dels joves que emprenen parlen més d’autoocupació que de emprendimiento i afirmen que si pogueren, preferirien treballar per compte d’altri amb una nòmina més estable Què els diria perquè no pensaren així?

Els diria que arriscar-se val la pena perquè la satisfacció és molt major. També és veritat que una de les dificultats que tenim a Espanya és que ens pot el sentiment de vergonya i la por al fracàs, al que diran… I quan comences un projecte pot ser que no isca com tu esperes.
Incubadores, congressos, programes d’ajudes econòmiques, publicacions especialitzades, businessangels, programes de formació específics, nombroses publicacions, etc. Són suficients totes aquestes eines o l’emprenedor necessita una mica més que encara no s’ha provat?

Mai és bastant. Tot el que es puga fer per a ajudar als emprenedors és poc. És molt important, repetisc, és el que transforma a una societat. València en primer lloc, però després a tot el país. O què ens queda, viure de la construcció? És una possibilitat, però ja hem vist que també té els seus cicles.

Etiquetes