Manuel Pérez-Alonso: ‘La nova economia ha de desenvolupar-se a través de les empreses de base científica’

25/10/2015

manuel perez alonso lab

Manuel Pérez-Alonso és professor titular de Genètica de la Universitat de València, soci fundador de diverses empreses de base científica, codirector del Màster en Genètica Mèdica i Genòmica de la Universitat de València i president de l’Associació Espanyola d’Emprenedors Científics. Un currículum extens al que cal afegir la seua participació en el Patronat de la Càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València.

Quan queda només una setmana perquè comence el III Congrés Nacional de Científics Emprenedors hem parlat amb ell per conèixer una de primera mà este àmbit de l’empresa tan particular. Parlar d’empresa científica és parlar de transferència de tecnologia i de translació del coneixement, des de l’àmbit públic de la recerca al món empresarial. Elements clau per al desenvolupament econòmic i social d’un país, ja que són motor de creació de riquesa, ocupació i benestar social.

Quins són els objectius del III Congrés d’Emprenedors Científics que se celebra el 4 i 5 de novembre a Madrid?

L’objectiu principal és reunir als principals emprenedors d’Espanya que han creat empreses dins dels camps de la ciència i la tecnologia amb la finalitat de compartir experiències, les positives i les negatives, i ajudar al fet que l’ecosistema en aquest àmbit es desenvolupe i que altres investigadors que estan valorant la possibilitat d’emprendre s’animen a donar el salt i crear la seua pròpia empresa.

A una setmana del Congrés, com van les previsions d’assistència?

La resposta està sent extraordinària i tot apunta que l’assistència serà molt superior a les dues edicions anteriors. Esperem rebre a més de 400 participants.

Quins temes i quines persones són les més destacades al programa previst?

És molt difícil contestar esta pregunta perquè la quantitat, la qualitat i la varietat són enormes. Comptarem amb Javier García Martínez, expert en nanotecnologia i premio Rey Jaime I 2014 en la categoria de Noves Tecnologies. També estaran Eugenio Domínguez, soci fundador de Win Inertia , una companyia que es dedica a l’emmagatzematge d’energia i Cristina Delgado, una investigadora que ha fet la seua carrera fora d’Espanya i que té en el seu currículum haver fundat i venut la seva empresa biofarmacèutica. Ens acompanyarà també Antonio Aracil, director gerent de la Fundació Universitat- Empresa de la Universitat de València (ADEIT) del que destacaria la seua llarga trajectòria i el seu impuls a la cultura emprenedora a València. Són en total 50 ponents d’una enorme qualitat.

Han passat ja tres anys des del primer Congrés d’Emprenedors Científics que es va celebrar a València en 2012. Què ha canviat en este temps?

Ara, crear una empresa de base científica té millor consideració, però encara queda molt per fer. Fa uns anys, un investigador que des del món acadèmic decidia donar el salt per crear una empresa de base científica era vist com una espècie de traïdor. Ara esta concepció tan antiquada està desapareixent.

L’objectiu de la Càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València és transmetre el coneixement des del fòrum universitari cap al teixit empresarial. En algunes titulacions això sembla molt assumit, gairebé natural. En les carreres científiques es percep interès per part dels estudiants per emprendre?

Queda molt per fer i aquest és un dels objectius del congrés: conscienciar als estudiants de carreres científiques que, a més de buscar la projecció acadèmica i un treball com a investigador en una empresa o institució, hi ha una altra via que han de descobrir i que consisteix a crear l’empresa que els va a donar treball a ells mateix i també a uns altres. I és una via molt poc coneguda encara. Per això és molt important per a nosaltres la presència d’estudiants científics al congrés. Que siguen conscients que tenen esta porta oberta i que troben exemples concrets d’estudiants, amb la carrera recentment acabada, que han creat les seues empreses i han tingut èxit.

Quin és el valor afegit d’aquest tipus d’empreses?

Són empreses que necessiten un fort component de R+D i que necessiten laboratoris per desenvolupar els seus plans d’empresa. Això suposa treballadors, instal•lacions, proveïdors, estabilitat… crec sincerament que la nova economia de la qual tant es parla ha de desenvolupar-se a través de les empreses de base científica.

Quin és el retrat robot de l’emprenedor científic?

Sol tenir més de 30 anys, la carrera acabada, un doctorat i l’objecte de la seva empresa és una tecnologia o un projecte científic en el desenvolupament del qual ha participat. En un punt concret d’aquest desenvolupament es planteja la necessitat de transferència des d’una institució a una empresa de nova creació. I així sorgeix l’emprenedor científic.

Quin característiques ha de tenir?

Sobretot, obstinació i gairebé fe cega en què el seu coneixement va a poder convertir-se en un producte, en un servei tangible i útil per al ciutadà, que es podrà comprar. En definitiva, visió de futur i d’aplicació pràctica.

I quines dificultats es van a trobar?

En primer lloc, trobar el mercat, els clients, el canal de comercialització del seu producte o servei. Això és clau. De vegades el científic emprenedor s’oblida que l’empresa, una vegada constituïda, necessita una estructura comercial, arribar al mercat, perquè més ràpid o més tard ha d’eixir a vendre.

Alguns estudiants científics comenten que tot això no ho ensenyen en la carrera.

Clar, però no oblidem que aquest congrés no és una cosa que acaba i no torna fins a la propera edició. Des de l’Associació Espanyola d’Emprenedors Científics, seguirem treballant cada dia per posar en contacte als emprenedors que ja han passat per tot això, per fomentar la creació de comunitats actives on s’intercanvien consells i informació

Finalment, en la seua triple faceta de president de l’Associació Espanyola d’Emprenedors Científics, investigador i emprenedor científic, com caldria cridar l’atenció de la societat sobre la importància de la ciència?

El progrés de la ciència a Espanya passa, entre altres coses, per l’aplicació de la mateixa i la seva aportació a la nova economia a través de noves empreses. Al congrés analitzarem en primera persona, des de la perspectiva de l’emprenedorel que té, el que troba, el que li falta a este científic que vol emprendre. Perquè crear una empresa de base científica no és alguna cosa trivial: hi ha riscos enormes, compromís, un desgast d’energia molt important que ningú reconeix i que requereix atenció per part de les autoritats. Jo diria que la recuperació de la nostra economia, la regeneració del teixit industrial pasa per parar atenció a este àmbit. No es tracta només parlar de transferència de tecnologia i innovació. Es tracta de mirar on estan aquests emprenedors, que fan, que necessiten i cuidar-los.

Etiquetes
, , ,