Flexibilitat, eficiència i resposta al client: les claus del mètode Agile

11/07/2019

Agile

Agile. Només el seu nom ens dóna ja moltes pistes sobre aquesta mètode de gestió que va nàixer en els anys 90 de la mà del sector del programari i les noves tecnologies. Es tractava d’aconseguir l’agilitat que les metodologies tradicionals eren incapaces d’aconseguir. Flexibilitat, eficiència i reducció d’errors són els tres pilars fonamentals d’un sistema que possibilita a les empreses alliberar-se de la rigidesa, ser més ràpides i treballar en entorns més productius i col·laboratius.
Per a aconseguir-ho, els equips Agile estan formats per diversos equips multidisciplinaris, que treballen junts, braç a braç, durant tot el procés, encara que cadascun d’ells es dedique a un aspecte en concret. En cadascun d’aquests subequipos participen experts de totes les disciplines, des dels negocis a la tecnologia o el disseny de programari i la seua forma de treballar és en cicles molt curts que varien depenent del projecte en concret. Tots els membres saben exactament en què estan treballant i quins són els objectius i terminis per a aconseguir-los. Comparteixen constantment les metes del projecte i la seua evolució i així aconsegueixen tindre molt clar l’estat de tot el procés i del seu compliment.
Un dels principals objectius d’aquest mètode és millorar la capacitat de resposta a les necessitats del client. Per a això, Agile estableix un producte mínim variable que s’entregarà en un termini curt a aquest client, encara que es vaja millorant al llarg de tot el procés fins que estiga perfecte. Aquests objectius a curt termini ajuden a treballar a més velocitat, amb major eficiència i aconseguint més engagement dels empleats, perquè els dóna ple control sobre les seues responsabilitats.
Aquest model de gestió es basa en el Manifest Agile. Es va publicar en la dècada dels 90 i sustenta el mètode en 12 principis:

Satisfacció del client. S’aconsegueix gràcies al lliurament progressiu de productes de valor que vagen cobrint les necessitats i etapes concretes del projecte.
Nous requisits. Canviar sobre la marxa no és un pas arrere. Tot suggeriment o solució que millore el producte és benvinguda. De fet, els equips ágile realitzen sessions diàries en les quals cada membre ha d’explicar quines tasques ha completat, quins farà i que impediments no els permeten avançar.
Lliuraments per setmanes. La divisió de treball en fases progressives és la base de la metodologia. En la mesura del possible s’ha d’executar una cada setmana.
Mesurar el progrés és possible. L’evolució dels processos no es basa en un element subjectiu sinó que es pot valorar amb indicadors concrets.
Desenvolupament sostenible. L’execució dels projectes ha de garantir en si mateixa la seua continuïtat.
Treball pròxim. Els líders del projecte han d’exercir la seua labor en el mateix terreny on treballa la resta de l’equip, no des dels despatxos.
Conversa cara a cara. El gestor ha de comunicar els seus missatges de forma eficaç i millor si ho fa de manera presencial. Es recomanen reunions periòdiques tant amb els col·laboradors com amb el client.
Motivació i confiança. El procés només tindrà èxit si els qui ho realitzen estan motivats i interactuen en climes de confiança i solidaritat.
Excel·lència tècnica i bon disseny. Les formes i la qualitat del treball mai han de perdre’s.
Simplicitat. Les tasques han de ser el més senzilles possible. Si alguna és complexa ha de dividir-se en interaccions fins que es reduïsca aqueix nivell de complexitat.
Autogestió dels equips. Una figura ha de monitorar els quipos però aquests han d’organitzar-se per si mateixos. L’excés de jerarquies crea dependència entre els col·laboradors.
Adaptació a les circumstàncies canviants. Els projectes solen canviar al llarg de tot el procés i és imprescindible que els qui els executen sàpien adaptar-se a les diferents circumstàncies que puguen sorgir.

Un mètode de treball que té múltiples avantatges i que continua guanyant adeptes.

Etiquetes