QUIÉRETE: empreniment, innovació social i lluita contra la violència de gènere

15/04/2016

quierete 1 a

Míriam López Bañón és Llicenciada en Dret, Màster en Mediació Penal i Màster en Dret i Violència de Gènere. Tres especialitats i una sensibilitat per a afrontar les causes i sobretot, les conseqüències de la violència de gènere. Explica que, en les seues pràctiques en  l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte (FAVIDE), va aprendre de l’exemple dels lletrats i lletrades que la van posar en contacte amb esta doble vessant en la qual insisteix quan parla del seu projecte: la professionalitat i la sensibilitat. Després van arribar dos màsters per a especialitzar-se i més contacte amb la realitat de la violència masclista en el Centre Dona 24h, en la Fiscalia de Violència sobre la Dona i en la Direcció general de Família i Dona. L’última peça per a construir la base de QUIÉRETE, el seu projecte empresarial amb el qual participa en el Programa de Mentors de la Càtedra, la va trobar prop de casa.
Què és QUIÉRETE?

QUIÉRETE naix d’una inquietud personal que sorgeix després del contacte i el treball en diversos organismes socials de València especialitzats en la prevenció i l’ajuda a les dones víctimes de violència de gènere. Una inquietud personal que s’ha convertit en una activitat professional. Després de formar-me, especialitzar-me i acostar-me personalment a la realitat de les dones que pateixen la violència masclista, vaig pensar que hi ha una manca de recursos especialitzats, organitzats i focalitzats a lluitar contra aquesta xacra de manera multidisciplinària.
QUIÉRETE es compon de tres línies de negoci: l’assessorament integral i multidisciplinari per a totes les dones que pateixen violència de gènere, la prevenció i sensibilització per a tota la societat i una tercera línia, allunyada d’aquest tipus de violència per la seua prohibició expressa en la Llei, que és el servei de mediació.
Com transformes totes aquestes idees en un projecte d’empresa? 

Vinc d’una zona rural, de La Canal de Navarrés i La Costera. Després de realitzar un estudi exhaustiu, vaig veure que no existia cap recurs com aquells en els quals jo havia tingut la possibilitat de treballar durant uns mesos a València. Una realitat que em va preocupar molt, la veritat. Per això vaig decidir arrancar allí. Perquè em vaig adonar que no es podia trobar cap servei especialitzat en la zona rural. I no és perquè allí no es donen casos. Només en la població de Xàtiva, durant el mes de desembre de 2015, hi havia el que es coneix com 50 dones actives, és a dir, 50 dones amb una ordre d’allunyament a les quals els únics 2 agents de les UPAP (Unitats de Prevenció, Assistència i Protecció) oferien protecció en tot moment. 50 dones que havien fet el pas per a començar un procés llarg i gens fàcil, sense un suport com el que ofereix la OAVD, Centre Dona 24h i les diferents associacions que tenim en la capital.
Em vaig plantejar que, si en la capital de comarca que és on més recursos existeixen, hi havia aquella quantitat de dones que s’havien atrevit a denunciar, què seria de totes aquelles que viuen a 50 quilòmetres de Xàtiva, en pobles de muntanya i que no tenen l’ajuda suficient per a deixar la seua casa unes hores, agafar el cotxe -en cas que tinguen carnet- i eixir a interposar una denúncia. Em preocupava la falta de recursos en la zona rural. Així que vaig decidir centrar el projecte allí per a posteriorment anar ampliant el camp.
I, al final, l’empresa sorgeix per necessitat. Després de moltes entrevistes amb diferents ajuntaments, engegar un projecte com QUIÉRETE semblava que no tenia cabuda, que era un projecte irrealitzable. QUIÉRETE és un projecte que, pels seus matisos socials, necessita de la col·laboració i el respatler d’ajuntaments, serveis socials, centres de salut… Per açò vaig decidir engegar la segona línia de negoci: la prevenció i sensibilització per a tota la societat.
En quin punt de desenvolupament del negoci es troba QUIÉRETE?

QUIÉRETE està en aqueixa segona línia de negoci. A través de xarrades, conferències, tallers, etc., vaig introduint diferents temes d’interès tots en relació amb la violència de gènere. Diferents iniciatives orientades a col·legis, empreses i al públic en general, de manera que ajuntaments i centres docents (de moment), trien aquelles que més els interessa segons les seues necessitats i jo m’encarregue d’adequar-les segons el públic que tinga davant.
Totes les xarrades són aptes per a qualsevol edat, però no es poden impartir de la mateixa manera, amb la mateixa metodologia ni amb el mateix llenguatge. Perquè es tracta que el missatge arribe a tot el públic, amb sessions molt detallades, preparades amb molta cura per a aconseguir la sensibilització i la prevenció que aquest tema requereix. Es tracta d’una lluita, i per a guanyar la lluita cal focalitzar molt cada tema, perquè arribe al més prompte possible al públic. Es tracta de visibilizar problemes que requereixen una ràpida eradicació.

quierete 2 a
Per què vas decidir participar en el Programa de Mentors per a Emprenedors?
ADEIT m’ha oferit molt suport amb diferents programes que han fet que no m’estance en aquest camí. Vaig començar amb el Mòdul d’Iniciativa Emprenedora on vaig tenir l’oportunitat per a convertir aquella preocupació personal en un projecte. Gràcies a ell vaig obtenir moltes respostes pràctiques que veritablement necessitava. QUIÉRETE va ser tan ben acollit que vaig decidir presentar-me als premis MOTIVEM on, encara que no vaig quedar ni tan sols finalista, vaig rebre molt suport per a no deixar de lluitar pel meu projecte i pel que suposa. Per això vaig decidir participar en el Programa de Mentors per a Emprenedors. Des de l’entrevista vaig posar tot la meua obstinació per a ser una de les triades i per sort ací estic.
Què esperes d’aquesta experiència? Com està sent? Què canviaries?
Les expectatives s’estan complint. D’aquesta experiència espere el que estic rebent Els nostres mentors són autèntics especialistes, amb una experiència enorme, que expliquen sense embuts els seus èxits i també els seus fracassos, que mostren una visió real amb exemples tan senzills que et veus reflectida en els moments inicials que també van viure.
Per a mi està sent una experiència molt positiva, amb el professorat i la seua mentorización i també amb els companys i companyes. Aprenem mútuament d’altres experiències, encara que no tinguen a veure directament amb les nostres.

El Programa m’ha fet veure que QUIÉRETE no és un projecte inassolible al no tenir el suport que necessitava. M’han donat una visió des d’una altra òptica. M’han fet veure que si no puc començar amb tot alhora perquè no tinc els recursos necessaris, és correcte aferrar-se a una de les línies de negoci i barallar per a trobar el seu buit i perquè tinga acolliment social. És innegable que existeix una necessitat urgent de solucionar aquest problema.
Amb quines dificultats t’has trobat?
La principal dificultat del empreniment per a mi és el finançament. Sempre hi ha altres vies, per descomptat, però considere que el capital és una part importantíssima per a pujar una empresa. Començar és dur i començar sola, un poc més. Emprendre en temes socials tampoc és fàcil. A més, en aquest àmbit, es tracta de promoure la cultura de la prevenció de la violència de gènere en un entorn geogràfic i social en el qual es detecten més micromasclismes i en el qual el patriarcat perdura més que en les capitals.
Per això cal anar poquet a poc, amb els recursos humans que es poden aportar. Imagine que quan tingam el nostre lloc i s’haja entès, engrandir QUIÉRETE per a configurar-la com el projecte inicial, serà més assolible.
He detectat una cosa que m’agradaria ressaltar: en zones rurals, en els pobles, on mai abans s’havien donat xarrades d’aquest tipus, ni se sol parlar obertament de violència de gènere, quan ofereixes l’oportunitat d’acostar-te a escoltar, a parlar, el suport, dedicació i atenció que reps és molt gratificant. Perquè eixe públic s’obri a tú permetent-te que els faces visibles conductes que viuen diàriament però no saben identificar. Tot això m’està aportant molt enriquiment personal.
Què el millor i el pitjor d’aquesta experiència de emprendimiento?
El pitjor és la lentitud amb la qual et trobes i que s’oposa directament a les ganes per traure avant la teua idea, perquè estàs convençuda que es necessita una lluita urgent. El millor és el 99% del que comporta, els/les professionals que et trobes pel camí, els/les que ja han triomfat i els/les que estan com tú però que ja mereixen tot el teu respecte. L’empreniment em permet absorbir una sèrie d’experiències que no vull perdre mai. T’enriqueix, et fa ser positiva davant les dificultats, perquè saps que el que vols, costa. Així que cada vegada que et diuen un sí a una xarrada, saps que has fet bé el teu treball. Cada enhorabona i cada nova telefonada és súper gratificant perquè comproves que l’obstinació per eradicar la violència de gènere es va estenent.

Quins creus que són els principals reptes en la lluita contra la violència de gènere?
El principal repte, l’objectiu prioritari, és l’eradicació de la violència de gènere, directament. Però el camí per a aconseguir-ho pasa per la sensibilització de tota la societat i per la prevenció. Interès general, global, obstinació per resoldre un tema tan perjudicial i dolorós. La visibilització del problema és primordial. No es pot associar als fets relacionats amb la violència de gènere una idea de normalitat. És un error.
Quins resultats t’agradaria veure amb el treball de formació, empoderament, sensibilització que estàs fent? I quan?
M’agradaria veure que la sensibilització perdura, que no solament ens preocupa i ens afecta quan estem participant en les xarrades. Que el sentiment i la reflexió perdura fora de les aules i que no cessa.
És un treball gradual i lent perquè requereix trencar amb una cultura patriarcal que hem heretat i que en moltes ocasions no sabem detectar perquè l’hem assumit i normalitzat durant molt temps. Per això és tan important, i per això ho repetisc tant, fer visible el problema, mostrar eixos comportaments que ens semblen insignificants però que porten molta càrrega darrere. A poc a poc, amb esforç, amb divulgació, creant llocs de treball que lluiten contra la violència de gènere i llocs on s’oferisca un suport especialitzat a l’abast de tots i totes, serà més fàcil arribar a l’eliminació de qualsevol gest masclista.