El director de relacions externes de Consum, Javier Quiles, va impartir una sessió sobre cooperativisme als alumnes de la 20 edició de Qui Pot Ser Empresari? Aprofitem l’ocasió per a conversar amb Quiles sobre diferents aspectes vinculats al món de l’empresa.

Un llibre que li hi haja marcada
La veritat és que a mi m’agrada molt llegir. Llig novel·les, llibres que no tenen res a veure amb el màrqueting o l’empresa. Per açò el llibre que més m’ha marcat és El xiquet amb el pijama de ratlles, de John Boyne. Em va fer reflexionar molt sobre diferents aspectes de la vida, en aquest cas sobre com l’estar ficat en un sistema en el qual et veus embolicat pot arribar a perjudicar-te fins i tot quan et trobes en la cresta de l’ona. Amb la qual cosa, t’ensenya que cal tenir els peus en el sòl i reflexionar, tenint clar que un no mana perquè té el poder, sinó perquè té autoritat.

Empresari que admire i per què
En el meu cas, dos. El primer, que va ser alguna cosa així com el meu mentor quan vaig començar en el món de l’empresa, va anar Paco Pons, primer Director General de Consum. Vaig aprendre moltíssim d’ell i li agrairé sempre l’oportunitat que em va donar de poder entrar a treballar en Consum i de formar-me al seu costat els primers anys.
D’altra banda, l’empresari espanyol que, per a mi, és digne d’admiració, és el propietari d’Inditex, Amancio Ortega. És un exemple per a tots com a forma de gestió fonamentalment, destacant que ha sabut apartar-se a un costat per a deixar en mans d’un directiu, que no propietari, la gestió de la seua empresa des de l’ombra.

Tres qualitats que ha de tenir una persona que vol ser empresari
Perseverança, i per tant insistència; il·lusió, i formació. Les dues primeres sembla que vénen de propi, però la formació és cada vegada més necessària, i aquest curs és un gran exemple d’açò. L’empresari, tinga titulació universitària o no, sempre ha d’estar format.

Frase que li ajude o motive
És una frase que a més d’ajudar-me o motivar-me, l’he viscut en les meues pròpies carns, i és que s’aprèn més d’un error que d’un encert.

Es va fer empresari para…
Diguem que la vida m’ha portat a ser empresari, realment directiu dins d’una gran empresa. En el moment en el qual passa el tren, ho agafes i et porta cap a un camí inesperat, sense tenir idea de ser empresari o directiu.

Quin és el seu major èxit empresarial?
Sens dubte, haver contribuït al creixement de Consum. Jo vaig entrar l’any 1988, en el qual parlàvem de quatre-centes o cinc-centes persones i quaranta supermercats. Avui som més de set-cents deu i al voltant d’unes quinze mil persones, amb la qual cosa he sigut partícip de tota la trajectòria ascendent de l’empresa, de la qual cosa estic especialment orgullós.

De no haver sigut empresari, a què li haguera agradat dedicar-se?
Segurament haguera sigut notari, alguna cosa al que volia dedicar-me des que tinc ús de raó.

Respecte a la creació d’empreses, com pensa que pot afectar la sort a l’èxit d’un negoci?
La sort influeix sempre, en tots els ordres de la vida, per tant en la creació d’empreses també. Pots tenir una magnífica idea i no ser el moment adequat. No obstant açò, la sort cal cercar-la, no pots esperar al fet que vinga.

Després de la seua sessió d’avui, amb quin missatge li agradaria que es quedaren els alumnes de Qui pot ser empresari?
El missatge que desitge que es queden és que una bona idea en un moment adequat es pot portar a la pràctica, encara que hi haja competència, però cal estudiar el mercat, la clientela, a qui va dirigida…

No obstant açò, el quid de la qüestió és saber si la idea és bona o dolenta, i si és el moment adequat per a llançar-la; en cas contrari podem enfrontar-nos a un fracàs o a una societat que no està preparada per a ella.