Els alumnes de Qui Pot Ser Empresari? continuen rebent la visita de reconeguts empresaris valencians. En aquesta ocasió, van gaudir d’una interessant conferència de Santiago Vallejo, CEO de Pinturas Isaval, que els va explicar les diferents etapes, dificultats i assoliments que ha viscut al capdavant de l’empresa.

Després de la sessió de Vallejo, va tocar el torn de Juan Baixauli, president del Grupo Gheisa, que va centrar la seua intervenció en les claus per al desenvolupament i expansió d’un negoci.

Parlem amb tots dos per a conéixer-los una mica millor.

Un llibre que li haja marcat
Santiago Vallejo: acabe de llegir la biografia de Elon Musk, el fundador de Tesla.

Juan Baixauli: hi ha molts llibres que m’agraden, però hi ha un llibre xicotet i fàcil de llegir que es diu La sort i la bona sort, d’Álex Rovira, que em sembla molt interessant perquè descriu com preparar-te perquè realment tingues sort.

Empresari que admire i per què
Santiago Vallejo: el meu pare. Amb absolutament zero recursos i amb una tremenda il·lusió va ser capaç de crear una empresa del no-res.

Juan Baixauli: fa poc em van regalar un llibre de la vida de Elon Musk, el fundador de Tesla. En llegir-ho, em va semblar un tipus molt interessant per la seua fortalesa i capacitat de tenacitat per a aconseguir el que vol. Com crea idees i com les transforma en fets que ocorren.

Tres qualitats que ha de tindre una persona que vol ser empresari
Santiago Vallejo: perseverança, il·lusió i honradesa.

Juan Baixauli: un empresari ha de tindre molta capacitat de lideratge i de saber arrossegar; molta tenacitat, mai descoratjar-se ni baixar el ritme i, finalment, capacitat d’integrar. Hui dia no es pot treballar només, sinó que cal saber integrar persones i recursos en el teu projecte.

Frase que l’ajude o motive
Santiago Vallejo: “no tem a la competència en general, tem a la competència que matina més que jo”.

Juan Baixauli: “sempre avance”.

Es va fer empresari per a…
Santiago Vallejo: per a continuar la labor que havia iniciat el meu pare, i així desenvolupar a nivell personal un projecte que m’apassionava.

Juan Baixauli: jo em vaig adonar que sóc empresari molt temps després de ser-ho. Hui dia es fomenta molt el ser empresari, però jo mai ho vaig pretendre. Tot va començar com una diversió que es va convertir en la meua vida professional i empresarial.

Quin és el seu major èxit empresarial?
Santiago Vallejo: haver sigut capaç de fer d’aquella petita empresa de tot just vint-i-cinc treballadors, un grup empresarial amb més de tres-cents treballadors internacionalitzat i amb perspectiva de continuar creixent.

Juan Baixauli: hi ha dos èxits importants. Nosaltres creem un model que actualment és seguit per més del cinquanta per cent de les agències de viatge espanyoles, però a més hem aconseguit internacionalitzar l’empresa.

De no haver sigut empresari, a què li hauria agradat dedicar-se?
Santiago Vallejo: la meua il·lusió era ser pilot d’avió comercial.

Juan Baixauli: no té absolutament res que veure, però m’hauria dedicat a la investigació. Vaig treballar tres anys en la universitat i va anar en aqueix període quan vaig començar en el món dels viatges, que era el que a mi m’agradava.

Respecte a la creació d’empreses, com pensa que pot afectar la sort a l’èxit d’un negoci?
Santiago Vallejo: és un factor més de l’equació, però la sort cal buscar-la. No apareix per si sola.

Juan Baixauli: per a tindre sort, has de trobar-te en el camí. La sort no arriba estant a casa o en el sofà, sinó quan estàs en el camí i ocorren coses que saps interpretar i llegir.

I al final no es tracta de la sort, sinó de la bona sort, que t’arriba si estàs en el lloc correcte i aprofites les oportunitats.

Després de la seua sessió de hui, amb quin missatge li agradaria que es quedaren els alumnes de Qui pot ser empresari?
Santiago Vallejo: amb que cada dia, a les sis del matí, cal renovar la il·lusió.

Juan Baixauli: dues idees, diria jo. Primer, no quedar-se mai amb el dubte de quin hauria passat si ho hagueres intentat. D’altra banda, no donar per descomptat que el camí serà fàcil, perquè no el serà. Es tracta d’assumir que intentar-ho significarà molta fortalesa en el camí, però no quedar-se amb les ganes de fer-lo.