Els estudiants de Qui pot ser empresari? han après de les experiències d’emprenement d’antics companys i de gestió d’equips i lideratge a través de la sessió de José María Peiró, Catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de València.
Quatre ex alumnes de la Càtedra Cultura Empresarial, i actuals emprenedors, Lorena Jericó Sanz; Alejandro Creus Soler; Juan José Torres Montesa i Cristina Contell Sales; han servit d’estímul i exemple als estudiants d’aquest curs a través de les seues pròpies històries d’emprenement personal. Tots ells han relatat com exerceixen actualment el seu treball en diferents empreses i com van ser les seues diverses experiències en el complex camí a l’èxit, al que, segons ells, encara li queda molt de recorregut.
Lorena Jericó va ser la primera a intervenir. Després d’una breu explicació sobre ADEIT, va voler posar èmfasi a reconèixer l’esforç que fan les empreses de la càtedra perquè el curs Qui pot ser empresari? puga existir “i tinguem l’oportunitat de formar-nos” va assenyalar.
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de València, actualment s’encarrega de l’adreça del Grup La Sucursal. Lorena Jericó, que confia a cercar l’especialització dins del sector, els va dir als estudiants que en la majoria, per no dir en totes les ocasions, “cal reestructurar i modelar el plantejament inicial que es té en crear una empresa”. Així va relatar com ells mateixos van començar amb la idea d’escriure articles i ser publicats però al no ocórrer, es van especialitzar en el menjar al buit i la producció de cinquena gamma, passant per l’assessorament en matèria de seguretat alimentària en la part legislada.
Va animar als alumnes a “traure endavant” el seu somni d’emprenedors “com més prompte millor” i els va recomanar cercar ajuda en la gestió empresarial, ja que “en procedir de diversos sectors hi ha conceptes que es desconeixen”.
Cristina Contell, Llicenciada en Psicologia per la Universitat de València i alumna de Qui pot ser empresari? 2011, va explicar com la seua mare, Isabel Sales, i ella van trobar un nínxol de mercat amb Espai Coach i es van proposar desenvolupar el projecte amb formació contínua i desenvolupament personal.
Va destacar frases motivadores com “la vida és un ball entre el teu desig més profund i la teua por més gran” i “l’únic camí per a sentir-te feliç i ple a llarg termini és viure d’acord amb els teus vertaders valors”, a més d’explicar que, en moltes ocasions, cal preparar-se i enfrontar-se a funcions i situacions dins de l’empresa “on creus que no eres competent o simplement no t’agraden, per a seguir creixent i millorant”.
Juan José Torres, Diplomat en Fisioteràpia i tercer ponent, va abordar la seua història des d’una perspectiva molt propera, fent veure que no sempre és la millor elecció seguir el camí establit per la societat i animant “a confiar que cal fer el que realment li faça feliç a un. La llavor que es plante, cal alimentar-la constantment”. Per a ell, actual CEO i fundador de Clínica Còlon i Cuidum, crear i tenir una empresa és tenir gran capacitat de decisió i saber cercar solucions als possibles problemes que vagen sorgint pel camí.
Torres va donar especial importància al tema econòmic, ja que disposar d’un pressupost adequat permet “fer més coses i fer-les més ràpid”. Va explicar que el finançament ha de trobar-se a través d’inversió, ben pública o privada, i en les possibilitats que ofereixen les acceleradores. A més, va subratllar la importància dels contactes i de la formació abans de consolidar qualsevol idea.
Alejandro Creus, Llicenciat en ADE i alumne de Qui pot ser empresari? 2006, va prendre la paraula en últim lloc. Va explicar com des del moment en el qual va començar les seues pràctiques en la consultora KPMG es va adonar que “aquell món no estava fet per a ell” i va apostar per l’emprenement en el sector immobiliari. Alejandro va parlar del fracàs, reconeixent que “els primers projectes mai solen eixir bé” i explicant com el seu va ser un colp dur que li va servir per a aprendre.
En l’actualitat és soci i fundador de Realzia, consultora immobiliària especialitzada en immobles dirigida a emprenedors, empreses i inversors; i Creus Soler Gestió, societat dedicada a la prestació de serveis de gestió, assessorament i consultoria, a més de cerca d’oportunitats de negoci. Si escau, els negocis compartits amb la família han prosperat millor que amb tercers.
Per la seua banda, en la segona meitat de la sessió, José María Peiró, Catedràtic de Psicologia Social i de les Organitzacions de la Universitat de València; President-Elect of the International Association of Applied Psychology; de l’Institut Universitari de Recerca en Psicologia dels Recursos Humans, del Desenvolupament organizacional i de la Qualitat de Vida Laboral i Director de l’Observatori d’Inserció Professional i Assessorament Laboral de la mateixa Universitat, va transmetre de forma extraordinària als alumnes el seu coneixement sobre els equips de treball, lideratge i organitzacions parlant des de la seua consolidada experiència i centrant-se en “les persones i l’equip”.
Va començar la seua sessió proposant als alumnes que escrigueren sobre les seues expectatives de la ponència i sintetitzaren en dues frases quines els agradaria saber abans d’eixir per la porta de l’aula.
Les respostes dels alumnes li van servir per a estructurar la ponència, en la qual va abordar qüestions relatives a l’entorn dels equips de treball, com l’establiment d’objectius; l’essència; les tasques; la composició de l’equip, els rols d’equip Belbin o l’estructura de funcions, jerarquia, normes a seguir i recursos. Així mateix també va tractar sobre els diferents tipus de cooperació; com la aumentativa, la integrativa i la debativa; passant pels processos de distribució de tasques segons objectius, la transcendència de la motivació i la cura de les emocions; el compromís; la importància de la gestió de conflictes; l’estrès; el lideratge i la gestió d’errors, recolzant-se en la màxima que de l’error “ix la idea bona”.
José María va reconèixer la importància de formar un bon equip i va afirmar que “si no ho hi ha, és pa per hui i fam per a demà”, posant l’accent en la necessitat de l’existència d’una bona coordinació i debat dels temes de forma controlada per a abordar-ho sense tenir por al conflicte.