Manuel García-Portillo, president de Tecnidex: “La vertadera seguretat està en l’empreniment i en formar-se adequadament”
El president de la Generalitat Ximo Puig presenta en Adeit dimarts que ve 3 de novembre el llibre “Tecnidex. El fruit del somni d’un emprendedor”, del president de la companyia i membre del Patronat de la Càtedra de Cultura Empresarial Manuel García Portillo. En esta entrevista, l’empresari i docent del programa de Mentors de la Càtedra desgrana la seua visió del fenomen emprenedor.
Què és l’èxit empresarial?
L’èxit empresarial és que el projecte funcione, aconseguir que es complisquen els objectius marcats, tant els económicos com els professionals (internacionalización, R+D+i, RSE,…), objectius que cada año es reestudian i es programen en función de les circumstàncies que es van plantejant i del projecte global. I también, veure créixer a l’equip de professionals i continuar aportant valor a la societat.
Radica només en l’èxit corporatiu o econòmic?
No, és un tot. Radica en la armonía, igual que les orquestres. Tots els instruments han d’estar ben afinats i els concertistes ben entrenats, ha de tenir un bon mestre i saber que l’objectiu és captivar als clients, el seu público.
Quin és la variable principal?
La variable dt.́s important, i sobre la qual se suporta tot el projecte de TECNIDEX, és el seu capital humà. Liderar a un conjunt de professionals entenent i integrant les seues singularitats és el repte dt.́s important de qualsevol líder. En la mesura de les possibilitats, cal intentar integrar la personalitat de cadascun, aconseguint que treballe pel projecte.
On queda la responsabilitat social i el compromís en l’èxit empresarial?
Hi ha empreses, com TECNIDEX, que des del principi tenen una inquietud per la RSE, pel compromís social, però l’aposta ferma per la responsabilitat social es posa especialment de manifest quan un projecte té íxito empresarial i és ja una compañía madura. Afortunadament la nostra empresa, que acaba de complir 35 añus, ha aconseguit que la RSE forme part de la seua cultura, que siga un dels pilars del projecte, convirtiéndola en una empresa amb ànima.
És veritat que els valencians som emprenedors o és un tòpic?
Jo sí crec que els valencians som una societat oberta i emprenedora. Comptem amb una llarga tradición exportadora en cítricos que hem reforçat en els óltimos añus exportant molts dt.́s productes, tecnologías i serveis en tots els sectors. Además, rebem a turistes de tot el món, un aspecte que también ens enriqueix.
Avant, només 5 dels principals consells que vostè dóna per a triomfar com a emprenedor.
Un emprenedor ho és per convicción i no li fa falta ningún consell. Una altra cosa és ajudar-li a desenvolupar el seu projecte, aquí sí és important dir-li que ha de reinvertir els beneficis en R+D+i, en mitjans et́cnicos, humans, etc., en aspectes que ajuden al fet que el projecte vaja cap a davant.
Però com no vull evitar cap pregunta: actitud positiva, respecte a l’equip humà, treball en equip, sentit común i sentit práctico, i esforç individual i col·lectiu.
Emprendre és una fi o una forma de vida?
Ni una cosa ni una altra. Hi ha emprenedors amb magnifiques idees que per diverses raons o circumstàncies mai arriben a engegar i es queden com a emprenedors frustrats. I després hi ha uns altres que sense cercar-ho i, precisament per les circumstàncies que viuen, acaben sent emprenedors. Emprendre és un concepte que sotál’es veu si s’engega i ix bé. Cal posar el concepte d’emprenedor en el seu just lloc.
Hi ha diferències entre els emprenedors d’abans i els de ara?
Hi ha diferències perquè el moment és diferent. Abans s’era un emprenedor sense saber-ho, eren gent amb gran visión que ponía en marxa les seues idees i projectes sense pensar en si eren o no emprenedors, eren dt.́s autodidactes, espontáneos. Ara la gent sí li’l planteja i es forma però tot va en función dels resultats, hi ha emprenedors d’íxito però también els qui volen ser-ho i no ho aconsegueixen.
Què ha canviat llavors?
En el fonamental, no ha canviat gens. L’emprenedor és aquell que té una idea, la desenvolupa i triomfa. Açò no és un canvi, és fruit de tenir una idea, de l’esforç i del treball per dur-la a terme. Per açò TECNIDEX ha tingut íxito, perquè algú ja pensava i imaginava el projecte fa añus i s’han posat les bases per a convertir-ho en una realitat. .
Quins són les característiques que converteixen a Tecnidex en la materialització d’un somni?
Si quan somnies alguna cosa es converteix en realitat és un bon somni, si no s’aconsegueix es converteix en una frustració.
En aquest camí, l’important es tindre la capacitat de crear i d’aplicar aqueixa creación. Per a nosaltres, TECNIDEX és un bon somni. Vam nàixer amb 900€ per soci, era una quantitat pequeña però teníamos clar que queríamos millorar el sector de la post- collita hortofrutícua, és a dir que les fruites arribaren als mercats amb més sanitat i seguretat alimentària. Avui, 35 añus després, ho hem aconseguit.
A més de destacar la nostra qualitat, innovación, tecnología punta, internacionalización, servei als nostres clients i valors, el model ho construeixen les persones, per tant si TECNIDEX destaca és perquè té una filosofía en la qual en el centre aquestán les persones, el seu equip humà. Tots junts seguim construint una història immaculada, amb uns valors sotálidos i un projecte que ens il·lusiona i enamora. L’empresa és vital per a la societat civil ja que aquestá formada per persones, és a dir, per empresaris i per empleats, i tots dos són imprescindibles.
Cómo deuen els empresaris i els que ja han aconseguit l’èxit inocular la seua cultura empresarial als emprenedors i als universitaris en general?
De dues formes: tenint principis i les portes obertes. És important que vegen que l’empresa té uns valors i una cultura a la qual és fidel, así com estar oberts perquè puguen conèixer cómo es funciona i veure que tenir una cultura empresarial és un íxito.
És un país d’empresaris o de funcionaris el nostre?
Els funcionaris són imprescindibles per a ordenar els sectors i millorar el paper de les empreses, ajudar als empresaris a desenvolupar el seu treball. I els empresaris són claus per a crear riquesa en la societat. Per tant, els dos són necessaris i complementaris.
Creu que els governs recolzen suficientment a l’emprenedor?
Segurament no perquè, per desgràcia, hi ha emprenedors que no aconsegueixen desenvolupar les seues idees perquè no saben cómo plantejar-ho, demanar financiación, o qualsevol altre pas clau que per no tenir accés o per desconeixement, els frena. No obstant açò, hi ha uns altres que reben ajudes però no triomfen. Aún amb tot, jo crec que no podem esperar dt.́s dels governs que de nosaltres mateixos. Per exemple, TECNIDEX mai ha fet res esperant una subvención, sí ho ha fet és perquè considerava que debía fer-ho.
Qué deurien de fer els governants per a aplanar el camí i ajudar als emprenedors?
Donar exemple, treballant més que els governats, i gestionar bé, programar la inversión dels ingressos procedents dels impostos de forma ètica i responsable.