La Càtedra de Cultura Empresarial ha obert el termini d’inscripció per al Programa de Mentors, una iniciativa en la qual reconeguts empresaris guien a futurs emprenedors en els seus projectes incipients. Francisco Planells i els seus socis ja han obert una via en les grans superficies mitjançant els derivats de l’orxata i el cultiu ecològic després de pasar per les nostres aules. Entre la proximitat i la internacionalització, fabriquen oli, cerveza o farina a través de la xufa i han desenrrotllat un negoci amb un gran valor afegit.

Vosté n’és un clar exemple d’empreniment. Quines son les dificultats que es trova hui l’emprenedor?

Desgraciadament són moltes les dificultats que qualsevol emprenedor es troba abans d’iniciar un projecte. En primer lloc, hem de superar la síndrome del “paper en blanc”, i saber com plasmar en un Plan de Negoci totes les idees que tenim en el cap. En el nostre cas, ens va ser molt útil l’assistència al Programa de Creació d’Empreses de la Càtedra de Cultura Empresarial.

Una altra dificultat amb la que ens trobarem és aconseguir finançament. A partir dels fons propis dels quals pugam partir, haurem d’estudiar les alternatives posibles: finançament bancari, incorporar socis inversors…

Creu que hi ha una aposta decidida per la creació d’empreses?

Hi ha una clara aposta per part de moltíssims joves emprenedors que veuen en la creació del seu propi projecte l’eixida a les perspectives poc alegres que oferix en l’actualitat el treball per compte alié. I afortunadament cada vegada podem trobar més recolzament per part d’institucions publiques i privades. Des de la Universitat, Cambra de Comerç, CEEI, escoles de negocis i vivers d’empreses, quan nosaltres vam posar en marxa el nostre projecte era prou difícil trobar tanta oferta formativa en torn a l’empreniment.

Una altra qüestió és el tema del finançament. Desgraciadament hi ha molt poques possibilitats d’obtindre finançament bancari amb la garantía del propi projecte.

Quines són les Claus per a que una idea –com la seua- es convertisca en realitat?

En el nostre cas van ser diverses les Claus per a dur a terme la nostra idea de negoci. En primer lloc, aprofitar els nostres coneixementes i l’experiència laboral anterior al projecte. Enric s’havia llicenciat com a enginyer agrònom especialitzat en Producció Ecològica i havia adquirit l’experiència necessària treballant durant 2 anys per a una multinacional alemanya. Per la meua part havia orientat la meua formació de postgrau a la gestió empresarial i ja tenia alguns anys d’experiència en el sector de l’orxata.

Teníem clar que havíem d’aprofitar el nostre element diferenciador, ja que podíem disposar d’un producte únic en el mercat. Forem els primers en conrear xufa ecològica amb D.O. Xufa de València i, a més, decidírem aportar-li un valor afegit, desenrrotllant productes derivats com orxata, farina, oli i cerveza a partir d’esta materia primera, mitjançant la col.laboració amb altres companyies. L’elecció d’aquests col.laboradors també va ser clau per a arrancar el projecte.

A més d’innovar en els productes, l’envàs també havia de transmetre eixe carácter innovador. Decidírem deixar el disseny en mans de Dídac Ballester, que va comptar amb la il.lustradora Paula Bonet per al disseny de l’orxata concentrada. Amb el seu disseny de la cerveza de xufa “Antara” aconseguírem el premi al millor packaging d’alimentació per part de la Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana.

A quines claus donaria més importancia perquè un projecte es consolide? Sort, dedicació, suports, idea, comunicació…?

En són moltes les claus que poden influir i totes tenen la seua importancia depenent de la fase en la que es trobe el projecte. Sense una bona idea no es pot dur endavant un bon projecte, però fa falta dedicar-se i constància per a posar-lo en marxa. I per suposat, si no es recolza el projecte amb una bona comunicació, és impossible que es done a conéixer als nostres potencials clients.

Parlem de Terra i Xufa. En quin moment de desenvolupament es troba? Quins són els pròxims reptes?

Actualment estem a una nova fase de desenvolupament a l’empresa. Fa quasi 4 anys que vam crear una nova empresa comercialitzadora (Noves Orxates) junt al nostre fabricant d’orxata (Orxatas HISC), i actualment comercialitzem tant a la nostra línia ecológica, com a altres orxates convencionals. Ara mateix disposem de 3 línies de producte:

• Retail: Orxata Condensada, un producte en el qual predomina la relació qualitat-preu, destinat a la Gran Distribució i que es pot trobar en supermercats com *Consum, Més i Més, Vidal,*Alcampo, *SPAR…
•  Horeca y Gourmet: Orxata Concentrada, amb distribució pròpia o a través de distribuïdors locals en tota Espanya.
• Bio: Al costat dels productes que ja es distribuïen en *Terra i *Xufa (orxata concentrada *bio, cervesa de xufa, oli i farina), aquest passat any incorporem una nova referència, la primera orxata ecològica *UHT envasada en *brik elaborada amb Xufa de Denominació d’Origen València, que ha tingut una molt bon acolliment en el mercat nacional.

D’altra banda, aquest canvi organitzatiu ha provocat que desenvolupem notablement la divisió de fruita i verdura. Anteriorment era un complement necessari a la rotació de cultius que requereix la xufa, però a aqueixa producció pròpia hem sumat acords amb altres agricultors de l’Horta, i fins i tot una labor d’intermediació amb productors d’altres àrees geogràfiques, la qual cosa ens ha permès augmentar notablement l’oferta.

¿És la ecología una moda o ha venido para quedarse?

Està claríssim que el futur del sector de l’alimentació passa per la producció ecològica i de proximitat. És una tendència ja clarament consolidada en altres països europeus com Alemanya, Dinamarca, Suècia, Països Baixos o França. A Espanya, encara que estem molt lluny de les xifres de consum d’aquests països, és el segment de l’alimentació que més incrementa les vendes cada any.

Considera suficientment protegit l’entorn perquè produccions com la seva tinguin futur?

Afortunadament sembla que hi ha un clar interès per part de les actuals administracions en la protecció de l’Horta de València. Després de molts anys en què l’economia s’ha basat únicament en el desenvolupament urbanístic, sembla que podem estar davant un canvi del model productiu, i que per fi es vegi a l’Horta, a més de com un patrimoni cultural i paisatgístic, com una font de generació de recursos per a la ciutat de València i la seva Àrea Metropolitana, i un via de creació d’ocupació, que a més afavoreixi el relleu generacional de l’agricultura valenciana.

Quins són les fortaleses d’un cultiu-producte tan específic i exclusiu?

La principal fortalesa quan creguem *Terra i *Xufa era l’exclusivitat del producte, ja que érem els únics productors de xufla ecològica.

En l’actualitat, la nostra fortalesa ha de ser fonamentalment la qualitat, tant de la matèria primera que conreem, com del producte final que oferim als nostres clients. Quant a la comercialització de fruita i verdura la gran fortalesa és la unió amb altres productors, que ens ha fet poder accedir a mercats als quins hagués estat molt complicat accedir de manera individual.

-Quina importància té el factor emocional en el seu negoci?

En qualsevol projecte hem de tenir en compte el factor emocional, tant en les relacions internes entre els membres de l’empresa com en la comunicació cap als nostres clients.

-Internacionalització i grans superfícies són les seves metes. Quina estratègia van a seguir per obtenir l’èxit en aquestes iniciatives?

En lo referent a l’entrada en grans superfícies, hem d’aprofitar les noves tendències del mercat (alimentació saludable, augment del consum de begudes vegetals…), per aconseguir la implantació dels nostres productes en nous punts de venda.

Respecte a la internacionalització, portem diversos anys assistint a les Fires d’Alimentació més rellevants a Espanya i a Europa: Alimentària, Saló de Gourmets, *Biofach, *Biocultura… Intentem aprofitar també les activitats organitzades pel *ICEX, *IVACE, Cambra de comerç… És un procés bastant lent, però en aquests anys hem aconseguit introduir els nostres productes a Alemanya, França, Regne Unit, Xina, Taiwan, República Dominicana, Puerto Rico… Esperem que aquesta labor segueixi donant els seus fruits durant els propers anys.