La Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (Seom) estima que un de cada tres espanyols tindrà càncer, una xifra “preocupant” que, no obstant, pot disminuir amb “educació”. En concret, un de cada tres homes i una de cada quatre dones seran diagnosticats de càncer al llarg de la seua vida. Aproximadament el 40% dels càncers es podrien evitar. En aquest escenari i amb una clara vocació per la transferència del coneixement de la universitat a la societat, Teresa Valdés, doctora en Biologia Cel·lular, ha fet el pas del laboratori a l’empresa, passant pel Programa de Mentors de la Càtedra de Cultura Empresarial.
Què és Bemygene?
Bemygene és la primera empresa a Espanya especialitzada en prevenció del càncer i en assessorament genètic. La novetat que aportem és que som una entitat centrada a captar i oferir els avanços tecnològics i científics que s’estan produint a tot el món i portar-los a Espanya. Volem posar a la disposició dels nostres clients l’avantguarda de la recerca sobre el càncer. Es parla molt sobre mètodes com la biòpsia líquida, l’anàlisi dels tumors, la farmacogenètica, però el més important és anticipar-se a través de la predisposició hereditària i la detecció precoç. La nostra missió és l’educació de la població sobre el càncer i oferir un servei de detecció precoç.
I com es tradueix aquesta missió en el treball de Bemygene? 
Som un punt de trobada, de contacte i d’atenció per a qualsevol persona que tinga dubtes sobre el càncer. Oferim una atenció global, des del primer dubte, sospita o necessitat d’informació. Som una empresa de prevenció i assessorament sobre el càncer. A qualsevol persona que tinga dubtes  la portem de la mà fins a resoldre la seua situació i saber si s’ha de preocupar o no, si ha de fer un estudi de detecció precoç, de predisposició hereditària. Existeix preocupació entorn del càncer i volem donar-li un enfocament global, pas a pas, des de tots els prismes.
Com va sorgir la idea de Bemygene?
El projecte va sorgir de la mà de Manuel Pérez-Alonso, patró de la Càtedra i emprenedor científic, entre moltes altres coses. Em va convidar a l’I Congrés de Científics Emprenedors l’any 2012. Jo sempre he tingut molt interès a fer transferència de coneixement i crec que no ha de ser sempre ni necessàriament a través de la creació d’un producte propi, de nova tecnologia. També pot fer-se a través del coneixement dels propis emprenedors que segueixen el rastre de tot allò que és a punt d’acabar-se en recerca i que pot oferir-se als pacients.
En quin moment es troba l’empresa?
Estem començant a agafar velocitat, que és una fase molt important. A mi m’agrada asseure molt bé les bases. La filosofia de Bemygene és fer les coses molt ben fetes i distingir-nos de, per exemple, els laboratoris clínics. El nostre servei és molt especialitzat. Estem establint la logísitica, rebent assessorament amb metges de la Fundación IVO i amb altres institucions, contactant amb empreses nord-americanes, venent el nostre producte. En definitiva, accelerant sobre una base molt ferma.

Teresa Valdés, doctora en Biologia Cel.lular i CEO de Bemygene

Què t’està aportant la participació en el programa Mentors?
El programa de Mentors de la Càtedra és magnífic. No trobe un altre qualificatiu. El que més m’agrada és la dedicació i la neutralitat dels mentors . La dedicació perquè, amb la seua experiència, abastes totes les àrees del negoci. Açò, per a una persona com jo que podríem dir que sóc una ‘rateta de laboratori’, és fonamental per a completar la meua formació, perquè vas resolent problemes i dubtes de manera pràctica i amb la tranquil·litat que el consell que et van a donar és un consell no esbiaixat sinó altruista. A açò em referisc amb la neutralitat.
Què té de peculiar emprendre en el món de la ciència?
És fonamental. Jo sempre he pensat que el coneixement ha de ser transferit, que no es pot quedar en un àmbit especialitzat, elitista, en aquella torre d’ivori amb la qual se sol identificar als científics. Cal transferir el coneixement a l’empresa, a la societat. M’és igual el model, el de Bemygene que podríem definir com a nord-americà o el clàssic de les spin off. Si estàs en el sector biomèdic has d’investigar perquè un producte o servei arribe al pacient. Açò sempre ho he portat dins.

Existeix cert clima d’opinió crític sobre el científic,  l’investigador que fa el pas a l’empresa. Ho has percebut? 
Jo m’he criat com a investigadora en un laboratori de molt alt nivell i és cert que no està molt ben vist. Però crec que és qüestió de temps. Hi ha una nova generació d’estudiants que tenen clar que emprendre en ciència no és només una eixida professional, sinó una manera de crear riquesa, de generar ingressos i crear llocs de treball, de transferir coneixement i facilitar l’ús, l’aplicació i l’explotació del coneixement i les capacitats en R+D.
La crisi ha afectat a la inversió en ciència en general i als joves investigadors en particular. Te sents, d’alguna manera, doblement afectada per aquesta conjuntura?
La veritat és que la falta de suport econòmic a la ciència no ha influït en la meua decisió d’emprendre. Quan vaig acabar la meua fase investigadora, en aquell congrés d’Emprenedors Científics,  em sentia encara una mica inmadura per a donar el salt. Necessitava ensumar, conèixer molt bé el món empresarial però era una cosa que tenia molt clar que volia fer. Però sí, és cert que, per desgràcia, la ciència ha travessat mals temps.
Dona, científica i emprenedora. Què pots destacar d’aquesta triple condició?
Bé, és la meua condició natural. Però puc dir que no he patit discriminació per ser dona en aquest món, encara que sé que existeix. Encara no s’ha produït un canvi mental tan profund perquè no li afecte a cap dona. En aquest món sembla que tots els investigadors són homes, però realment en els laboratoris i en les facultats hi ha més dones que homes. És cert que la dona en la ciència pateix la invisibilitat d’altres sectors. Però crec que també és qüestió d’actitud: si tú no te sents diferent no et tracten diferent.
Què és el millor i el pitjor d’emprendre?
Per a mi el millor és la sensació personal de continu aprenentatge, de treballar en equip, d’estar construint una cosa útil, una cosa en la que creus. El pitjor, la inseguretat en donar els primers passos en temes com, per exemple, la constitució de la societat, que és un tema molt important. També destacaria la falta de suport econòmic per part de les administracions públiques. Hi ha moltes idees brillants que es queden pel camí per esta falta de suport.
En cinc anys com veus a Bemygene? 
Si tot segueix com fins ara la veig com una empresa consolidada i de referència nacional. Perquè la trajectòria va molt bé. La veritat és que no puc veure-ho d’una altra manera. En este termini, a més, m’agradaria veure com València es converteix en referència per activitats com el programa de Mentors i per avanços en la recerca biomèdica i en l’ecosistema emprenedor en l’àmbit de la salut.